dies de viatge

398 dies de viatge

Sabor 5 estrelles

NEPAL
MOMOS. Poden ser bullits, al vapor o fregits. És com una “empanada” de pasta d´arròs, i poden anar farcits de carn o de verdura, més o menys picants. Es serveixen amb un recipient amb salsa de soja, per sucar. Per a  nosaltres va ser el principal aliment, primer al Nepal i després a Xina, on els anomenen Dumplings. Estan boníssims!!!!



CERVESA TIBETANA. Es beu calenta. Es serveix en una gerra de fusta, amb un cereal, i s´hi afegeix aigua calenta. Nosaltres encara no hem sabut definir de què te gust, però te molt d´alcohol, i te un gust realment fastigós….







CERVESA EVEREST. La cervesa que es beu més al Nepal. Aquesta es veu fresqueta, com la de casa nostra, però no la vàrem catar gaire perquè era caríssima!!!








GURUNG BREAD. Pa típic dels pobles dels voltants del massís dels Annapurnes. El gust es de “porra” Madrilenya, però amb forma rodona. Aquest sabor el vàrem retrobar més tard a Xina i Myanmar però amb forma de “porra”.




THALI. Aquest plat típicament Indi, també es troba al Nepal. En un mateix plat dividit amb diferents compartiments, hi ha diferents curries i salses, acompanyats d´arròs i chapati. A partir d´aquí pots repetir tantes vegades com vulguis.






XINA
ANEC DE BEIJING. És el plat típic de Beijing, i pots trobar restaurants dedicats únicament a cuinar-lo, que formen part de la ruta turística. No sabem si els Xinesos en mengen gaire sovint, però passar per Beijing i no menjar-ne, vindria a ser com anar a Oviedo, i no menjar una fabada, amb arròs amb llet de postre. A més està boníssim, i el gust recorda molt i molt, al rostit de les mames. Es menja acompanyat d´una pasta molt fina d`arròs rodona i ceba tendre.






PORC AMB SALSA DE SOJA. Doncs això, carn amb salsa de soja. Està boníssima, i és un plat d´allò més normal, dintre l´extens univers de la cultura culinària Xinesa. Estant a Xina, hagués resultat molt més exòtic, menjar carn de tigre, de mono, de gos o de serp…però no ens vàrem atrevir.







LIQUO. Cervesa ecològica d´arròs fermentat…arròs que eStrany!!! Molt bona!!!










CHOWMEING. Vindria a ser el que a la resta d´Àsia s´anomena Noodles, però més gustosos. Estan cuinats amb salsa de soja, i poden ser amb carn o verdures. La pasta, com no…és d´arròs.







DUMPLINGS. Com els momos del Nepal.


NOODLES INSTANTÀNIS. Varen suposar el nostre aliment, en els llargs trajectes amb tren per Xina. Ens els vagons hi ha dispensadors d´aigua bullint, per a preparar-los. Durant el primer viatge vàrem aprendre, que cap Xinès surt de casa, sense gran quantitat d´aquests pots, i nosaltres…“donde fueres haz lo que vieres”… Per ser menjar de pot, son prou bons, n´hi ha de molts sabors, et pots afegir el picant al gust, i el més important, al súper valen 0,30 cèntims d´euro.





NOODLE SOUP. És molt comú a tota Àsia, però a Xina, és son resulten més gustosos. Quan és de pollastre, recorda al caldet de la iaia, però també poden ser de sabors més forts com vedella o porc, o només de verdura. La base sempre son els noodles d´arròs, i la resta d´aliments, o si son més o menys picants varia segons la cuinera. A la resta d´Àsia a vegades sembla aigua escaldada, amb verdures crues.


ROAST DUCK. El “pato laqueao” de tota la vida!!! El pots trobar a qualsevol Chinatown de qualsevol ciutat del món, i tindrà el mateix gust.








TAILÀNDIA

CURRY VERD. A Tailàndia pots trobar una gran varietat de curries, tots boníssims, destaquem aquest per ser l´únic que per nosaltres és, immenjable.







PAD THAI. És un dels plats més típics de Tailàndia, tothom s´atreveix a fer-lo i per més llocs que el provis, serà més o menys bo, però mai dolent. Son com uns noodles, cuinats al wok, amb cacauet i llima al gust, genials!!!. A més pels carrers, el pots trobar per 30 Baths, menys d´un euro.



POLLASTRE AMB CASHEWNUTS. Doncs això pollastre, amb “anacardos”, aaahhhh!!! Com es diuen en Català?!!!…









MALÀISIA

TOM YAM. Noodle Soup, però cuinat amb llima i Chilli. Hi ha carn o tofu, verduretes i ou. Només apte per estomacs de pagès. Per l´Esther boníssim, per en Joan fastigós.








INDONÈSIA

CERVESA BINTANG. La beguda i l´orgull nacional. Com que Indonèsia, és un país majoritàriament musulmà, la cervesa és caríssima. Un dia li vàrem dir a un Indonesi que la cervesa era molt cara, i ell en va respondre amb una altre pregunta: A quan la pagueu al vostre país?, i li vàrem dir, al mateix preu que aquí, però això és indonèsia. Ell ens va dir, ja ho se… però es que la vostra no és tan bona com la Bintang.




GADO GADO. Plat típic indonesi, a base de verdures saltejades, a vegades amb un ou dur, amb una salsa de cacauet, més o menys picant per sobre. Boníssim!!!




NASI AYAN GORENG. Plat molt típic també, que trobes a tot arreu. Arròs bullit i pollastre fregit, tot un prodigi de la Nouvelle Cuisine.





SOTO AYAN. Sopa de verduretes i pollastre de tota la vida, acompanyada amb arròs.








AUSTRÀLIA
VEGEMITE. Pasta per untar, que torna bojos als Australians, i que mengen bàsicament per esmorzar. Està feta de la pasta que sobra de fermentar la cervesa i per descriure el sabor, us hauríeu d´imaginar una pastilla “d´avecrem” amb triple de sal. Per esmorzar pa amb vegemite i cafè amb llet, has de ser Australià.








NOVA ZELANDA

FISH & CHIPS. Peix arrebossat fregit i patates fregides. A Anglaterra el varen inventar, a Nova Zelanda l´han millorat.






GREENSHELL MUSSELS. Son típics de Nova Zelanda, i en veus per tot arreu, son més grans del que estem acostumats i amb la closca verda. Aquests musclos d´aspecte radioactiu, son més carnosos que els nostres i molt sabrosos.



MACARRONS A LA CATALANA. Com els fets a casa, i gentilesa d´en Betu i la Míriam. De típics de Nova Zelanda no en tenen res, però segurament serà un dels àpats que més recordarem de tot el viatge.






XILE

SOPAIPILLA, pa fregit, molt bo, sobretot per esmorzar.








EMPANADA, pot ser al forn o fregida, n´hi ha amb diferents farcits, les més comuns de formatge i “Pino” (carn picada amb ceba), no hi ha persona en tot Xile que les faci dolentes, son bones i barates, i en trobes per tot arreu. Al carrer o al súper solen valer menys de 1€. Tot i haver-ne menjat a totes hores, no les hem avorrit.



OSTRES, A la costa del Sud de Xile, pots trobar marisc quasi regalat. Al mercat d´Ancud a la Illa de Chiloé, 15 ostres per 1000 pesos (1,5€). Te les obren allà mateix i a gaudir!!!






MATE, més associat a Argentina, però tant o més consumit a tota la Patagònia Xilena, sobretot a les zones rurals. Matejar es pot fer a tota hora, i més que el propi fet de prendre alguna cosa, és sobretot un costum per a passar l´estona, sigui acompanyat o en solitari. Rebutjar-ne una ronda és imperdonable, així doncs te l´acabes quan el rebs, el tornes a omplir d´aigua i el passes a la teva dreta.


CORDERO PATAGÓNICO, Xai fet amb brases, i sencer tal i com ho veieu. A Xile en diuen “al palo”, i a Argentina “a la cruz”. Quan s´acosta una celebració, les famílies es solen reunir en un “Quincho”, llogat o de propietat. És una caseta al camp, pensada per a acollir un gran nombre de persones, i fer el que a la Patagònia és tota una institució: Un “Asado”.




COMPLETO, Entrepà barat fet al moment, que es troba sobretot en locals de menjar ràpid i parades al carrer. En pots trobar de diferents gustos, però el tradicional és,  una barreta de pa, amb una “vienesa” (Frankfurt), tomàquet, “palta” (alvocat) i maionesa.







ARGENTINA

DULCE DE LECHE, és el dolç Argentí per antonomàsia, fet amb llet, sucre, vainilla, i bicarbonat, per donar-li color. T´el pots untar directament a una llesca de pa, o el pots trobar en molts productes com gelats, magdalenes, galetes, xocolatines, pastissos, etc… és bo, però moooooooolt dolç!!!




ASADO, Carn a la brasa de tota la vida. Per l´Argentí el culte a la carn és quasi una religió, la qualitat de la carn a Argentina és ben reconeguda, arreu del món. Tot i que se la mengen a  punt de “carbonilla”, segueix sent gustosa.







CHORIPAN, Botifarra més o menys picant, amb pa. A vegades servida a “palu secu”, i a vegades amb maionesa, tomàquet, enciam, etc…. Tot plegat barat i bo.






FERNET COLA, Fernet Branca amb Coca-Cola, el combinat Argentí per antonomàsia. En aquesta vida, res és casualitat, per poder pair un bon asado, s´havia d´inventar una beguda que estigués a l´alçada.









MATE, “Érase una vez, un Argentino a un mate pegado…”,No importa l´alçada de la muntanya que s´hagi de pujar, tan és la complicació de la feina que s´hagi de realitzar, un Argentí sempre va amb el que sembla l´extenció del seu propi braç, la matera.





PICÁ, El nom ho diu tot, és un assortit de menjar ràpid per picar. Normalment hi ha varis tipus d´embotits (bastant dolents per cert, res com un bon espetec), formatges, olives, etc…, combinant el dolç, picant i amarg.





ALFAJOR, Dolç molt dolç. N´hi ha de pastisseria i de paquet. Sol ser vàries capes de galeta, amb dulce de leche, tot banyat amb xocolata o sucre.






PANCHO, Pa amb una salsitxa de Frankfurt, mostassa, Ketchup i maionesa. Es compra a locals de menjar ràpid o al carrer, és molt barat. També hi ha el super-pancho, que porta formatge.











BOLÍVIA


SOPA DE QUÍNUA, Bolívia és un gran productor d´aquest cereal. Aquesta sopa és molt bona, te pràcticament el mateix gust a tot el país, i present a la majoria de menús, com primer plat.







SOPA DE MANÍ, Sopa de cacauet que a Sud-amèrica s´en diu maní. Quan no hi ha sopa de quínua de primer, hi ha sopa de maní.







SALCHIPAPA, Doncs això salsitxa de Frankfurt amb patates, present a moltes parades al carrer. És una guarrada com una altre, però amb 5 bob (0,5€) et fas passar la gana.





POLLO CON PAPAS, És impossible passejar per qualsevol poble o ciutat de Bolívia i no trobar un restaurant on serveixin pollo con papas. Pot ser al Spiedo (a l´ast) o Broaster (arrebossat). Va acompanyat amb patates, arròs i espagueti bullit (Els Bolivians són així de rars…) És bo i barat, però al final et surt per les orelles.



SALTEÑA, Empanades de carn picada, de pollastre, o de formatge. Són bones, i iguals a tot el país. Sospitem que son prefabricades i que les venedores les compren a un majorista per revendre-les al carrer… Per 2 Bob no es pot demanar més.



SILPANCHO, bistec de vedella passat per ou i fregit, acompanyat amb patates i amanida.






TRUITA, Molt sabrosa, pot ser arrebossada i fregida o a la planxa, i acompanyada amb arròs, amanida i verduretes. Pels estàndards Bolivians, és un plat caríssim, 20 Bob (2€). Tenint en compte que és acabada de pescar, i te la menges amb vistes al Llac Titi Caca, és podria dir que és un regal.


XOCOLATINES KILATE, Qui necessiti dolç després de menjar, per 1 Bob te la vida sol-lucionada.






PICANTE DE POLLO, El nom espanta, però no pica massa. Te un gust molt semblant a la samfaina.






GELATINA, La venen pel carrer a 1 bob. Són d´elaboració casolana…quasi segur amb aigua de l´aixeta. Les cagarines estan assegurades!!!









MOCACHINCHI, Beguda omnipresent als mercats i paradetes del carrer, normalment amb un munt de mosques i abelles al voltant. S´elabora amb préssecs deshidratats, molt de sucre  i aigua.





FULLES DE COCA I LEJIA, Mastegar fulles de coca és l´esport nacional. És molt habitual (més en els pobles) veure tant homes com dones, amb la galta arrodonida. Va bé per tot, ajuda a mitigar el mal d´alçada, treu el cansament, treu la gana, el mal de cap….etc.
Et poses les fulles a la boca, i les vas amassant fins que es fa una bola que et col-loques a un costat de la galta, després la barreges amb una mica de “lejía” (mena de bicarbonat que pot ser dolç o salat), que ajuda a que les fulles deixin anar el suc. A continuació pots notar la galta una mica adormida, i sensació de benestar general.


FRUITA, És a tots els mercats, fresca bona i barata. Nosaltres la consumíem en forma de sucs acabats de fer, a preu regalat.









CHUÑO, Es serveix com a acompanyament a molts plats. És patata deshidratada amb gel, pel nostre gust, no massa bona. Els Inques ja la consumien, i utilitzaven el mateix procés d´elavoració actual.





CHORRELLANA, Carn de vedella, amb ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tot ben sufregidet. Acompanyat amb patates i un ou ferrat a sobre. És boníssim, semblava fet per la mama o potser es que portem massa temps fora de casa…







CARN DE LLAMA, És més cara que el pollastre, i no és massa gustosa, però és molt tendre. En aquest país veus més ramats de llames, que no pas de xais o vedells. Si no has menjat carn de llama, no has estat a Bolívia.








MOTE, Blat de moro bullr, el posen a taula com a substitut del nostre pa.









CERVESES BOLIVIANES, No són res d´especial, però per fi!!! un país amb la cervesa barata. A la paz “Pazeña” a Potosí “Potosina” i a tot arreu “Auténtica”.





PERÚ



LOMO SALTADO, Vedella saltejada amb verduretes i acompanyat amb arròs o patates.








SOPA DE RES, Sopa de verdures i vedella. Sol ser el primer plat d´un menú.





INCA COLA, Beguda genuïna Peruana. Als Peruans els apassiona, i és estrany veure a tota una família menjant plegats, i que no n´estiguin bevent, del més petit al més gran. Us recordeu del xiclet Bang-Bang? Doncs Inca Cola, és la versió líquida.


CEVICHE, Si hi ha un plat, relacionat amb la cultura culinària Peruana, aquest és el Ceviche. És fet al moment, amb peix cru, regat amb llima. N´hi ha de peix sol, o d´acompanyat amb pop o mariscos. Es pot trobar en restaurants de gama alta a preus cars, o en parades al carrer i mercats, en tapes de 3 soles. Només un Peruà pot acompanyar un plat tant exquisit, amb Inca Cola. S´ha d´anar amb compte!! si és dolent pot transmetre el cólera.


CERVESA CRISTAL, A l´etiqueta ho diu clarament, “La cerveza del Perú”.






CHICHARRÓN DE PESCADO, Peix fregit fins que queda ben cruixent, és més habitual el de pollo.


CAMOTE, Snack dolç de moniato, tipus patates chips. Es ven per tot arreu, botigues, parades al carrer, venedors ambulants…

CHIFLE, Snack en versió salada, però de plàtan. Qui ven Camote, també ven chifle.

POLLO CHACTADO, versió barata del Cuy (conillet d´indies) Chactado, que és un plat típic de la Serra del Perú. El cuy chactado, fregit amb oli abundant, és un plat car que vàrem provar en l´anterior viatge al Perú. Aquesta vegada ens hem hagut de conformar amb el pollastre.
PATATA A LA HUANCAINA, Comú primer palt d´un menú. Aquesta típica salsa Peruana, està feta amb all, pebrot groc, formatge fresc i ceba.








EQUADOR


AGUADO DE POLLO, Omnipresent en tots els primers plats d´un menú. Sopa de pollastre amb verdures, de tota la vida. Impossible fer-la dolenta.



SECO DE POLLO, També pot ser de vedella, que ells en diuen: “de carne” (el pollastre no compte com a carn). Sempre tenen la mateixa peculiaritat, el pollastre i la vedella eren alpinistes.



CERVESA PILSENER, La cervesa més beguda a Equador. Llàstima que no tinguin gaire clar, que la cervesa es veu ben freda.






SANGO DE CAMARON, Guisat de gambes boníssim. L´arròs no falta mai en un plat Equatorià, i el plàtan fregit quasi bé tampoc.




CHOCHOS, “Altramuces” bullits (aixxxxx, com és diuen en Català…). S´en venen per tot arreu i són iguals que els nostres. No tenen res d´especial, però  sentir els venedors ambulants cridant “Chochos, chochines, chochooooooooooooooooooooos…..!!!” és tot un espectacle.



CHIFA, No és un plat. Així és com s´anomenen els restaurants Xinesos que es troben a Bolívia, Equador i sobretot a Perú. Els plats més típics son la Sopa Wantan i les tallarines Chop Suey, són bons i ideals per a pressupostos ajustats.







COLÒMBIA
MAZAMORRA, En Wayuunaiky és diu yahushi i es pot per veure calent o fred. Aquesta beguda és salada però la pots endolcir afegint sucre. És fet amb blat de moro, llet i sal i te gust de beixamel.











AGUAPANELA, Beguda que es serveix ben freda en tots els menús. És fa desfent “rapadura” (suc de la canya de sucre, del qual Colòmbia n´és el segon productor del món, després de la Índia), amb aigua calenta. És moooooooooooooolt dolç, però molt refrescant. Si no suportes la dolçor, també s´hi pot afegir suc de llima.


CAMARONES, Gamba de tota la vida, però a 4€ la vintena.


LLAGOSTA, A la costa del Carib abunda tant, com perquè a ells els avorreixi!!! (prefieren el chibo, quins pebrots!!!...) Plat amb dues llagostes mitjanes, a preu de guiri 9€.

CERVESA POLAR, En realitat és Veneçolana, però n´hi ha tota la Guajira. És bona i molt més barata que la Colombiana, perquè la passen de contraban.



POSTOBON, El millor refresc del món!!! (xisiiiiiiiist) Marca de refrescos Colombiana, n´hi ha de llimona, taronja, de mora… És similar a les altres marques que ja coneixem, però és més barat.

TINTO, El cafè és el producte legal més famós de Colòmbia, i tinto és com s´anomena al cafè sol. De com cultivar-lo en deuen saber molt, però de com fer-lo  és qüestionable…












GUATEMALA
 
CHOCLO, és com anomenen a llatinoamèrica el blat de moro. Petites parades al carrer, de choclo a la brasa, són molt típiques a tot, sud i centreamèrica. Bo i barat.

 

 

ALMUERZO CHAPÍN, Típic plat de Guatemala que es menja per esmorzar. Menjar prou calòric per començar el dia amb força energia. Normalment porta plàtan fregit, “frigoles” (omnipresents a la cuina Guatemalenca), ous ferrats, formatge i “nachos”.

 

 

ORXATA D´ARRÒS, Quasi tots els menús van acompanyats de la beguda, que ells anomenen “frescos”, l´orxata d´arròs n´és un de molt comú. Molt dolç però bo.

 
 

 
 
 
LOMO ENCEBOLLADO, Carn amb ceba i altres verdures sofregides. Boníssim després de tants “frigoles”…

 

 
TACOS, Més associats a Mèxic, però igual de comuns a Guatemala. Menjar ràpid, bo i barat, sempre acompanyat amb Guacamole.
 





MÈXIC
 

AGUAS FRESCAS, Vindrien a ser sucs de fruita aigualits però son bons, i el nom els hi fan justícia, el que està clar és que refresquen!!

 

 

 
 
 



BURRITOS, TACOS I QUESADILLAS, La cuina Mexicana s´ha sabut exportar bé, per tant la majoria de nosaltres la coneixem. Menjar bo i barat, que pots trobar a qualsevol cantonada, tant en menjadors turístics com locals. Moltes vegades el gust difereix poc, de la que podem trobar a casa nostra, menys en quan a conceptes de picant o no picant!! (picant per a un Mexicà, és igual a incomestible, per la majoria de nosaltres….)

 
 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

CERVESA SOL, Típica cervesa Mexicana.
 
 


TOSTADAS, Normalment és una base cruixent feta de puré de “frigoles” deshidratada, amb carn, ceba i verduretes fregides al damunt. Boníssimes!! Per esmorzar, dinar o sopar.

 

 

PIBIHUÁ, Massa de blat de moro farcida de carn de porc i verdures. La massa és molt densa, però són bones, i perfectes per atipar-se a baix preu.